Arribem a Saigon en un autobus ple de catalans i amb un guia vietnamita que és de l'Espanyol, la nit que el Barça juga l'anada de la Supercopa. Busquem un lloc on poder veure el partit, que serà a les 2.30h del mati hora local i sopem en un restaurant amb un cambrer del Barça. Tot sembla preparat pel partit, ens esperem a l'hora establerta i anem al bar...però només hi ha música, guiris borratxos i alguna puta. Anem a l'hotel amb l'esperança de trobar un canal internacional...però només fan tenis i beisbol!!!! En fi, una gran decepció pel David, hem pogut veure partits del Barça a llocs inimaginables, però en aquesta ciutat sembla impossible!
Al mati seguent ens disposem a passejar per Saigon cami del museu de la guerra i ens trobem amb una ciutat molt cuidada, tot i el caos omnipresent de motos a les ciutats asiàtiques, i un museu molt modern i ben organitzat.
El relat de la guerra segons els vietnamites dista bastant de la propaganda peliculera que sempre hem rebut a occident i no deixa de ser també parcialista envers el comunisme i l'anti-americanisme.
A la primera sala hi ha un recull de totes les mostres de suport que va rebre el Vietnam des de molts països del món.
Moltes fotos de les atrocitats de la guerra, sobretot les perpetrades pels americans.
Proves també de les armes químiques que van fer servir contra la població, el gas taronja per exemple, els efectes de les quals van persistir durant varies generacions un cop acabada la guerra. Les més escabroses no vam tenir valor de fotografiar-les.
Resulta ser el Festival de Tardor el 15 d,agost, i a tot Vietnam es fan celebracions. Aquesta en concret, al banc on anem a treure diners, el treballadors tenen pressa per començar la seva festeta. El David s'inspira en veure un porc apunyalat davant el cartell de Western Union... Sortim del banc essent milionaris per primera vegada a la nostra vida (i segurament l'última) ja que la moneda vietnamita, el dong, està tan devaluada que 100 euros representent 3.000.000 de Dongs!
Després de Saigon, on hem adquirit un bitllet de bus obert per anar fins a Hanoi fent les parades que volguem, ens arribem a Mui Ne. És una localitat pesquera no gaire explotada a nivell turistic que és un bon spot per fer esports d'aigua. En ser una badia bufa un vent constant perfecte pel windsurf, kitesurf...etc.
Trobem un allotjament ideal i molt barato, un bungalow davant la platja a primera linea de mar per 10$.
Els dies passen plàcids entre batuts de fruita i cerveses, postes de sol increïbles...això són vacances!
El millor bar que hem vist a la nostra vida!
Per sopar: cocodril a la brasa (ho veus mama com mengem bé?)
Els pescadors surten en aquestes barquetes circulars i després recullen les xarxes en un esforç colectiu.
Després estenen els peixos al sol per assecar-los, la pudor és indescriptible!
Només 20km terra endins ens trobem enmig d'un mar de dunes blanques descomunals al costat d'un llac de nenúfars.
La millor manera de recorrer les dunes sota un sol asfixiant es llogar un quad... i córrer.
I per acabar una dedicatoria al nostre petit amic Teo, gran fan de les motos, un video per saludar-lo des d,un pais molt llunya mentre ens mira des de la seva trona tot sopant i cantant cançons de Macaco.
Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez...Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... Ota vez... OOOOOOTAAAAAA VVVVEEEEZZZZ PPAAAAPIIIIIIIIII!
ResponEliminaEsto es lo que le digo a papá durante la última media hora, ji ji ji... Me gusta ver la pantalla y escuchar que alguien en una moto me saluda. Me hace acordar al que me mandaron de Africa, cuando llegue a este mundo. Al principio me parecio un poco raro, porque me hubiera gustado que Laura estuviera en casa, y venga a comer galletitas "chiquilin" conmigo, porque justo estamos desayunando (Sí, estoy sentado en la trona), pero a medida que fui viendo el video, tal vez la 17ª o la 18ª vez, ya me empece a descojonar. Ahora, eso si, cuando me saluda David me rio desde la primera vez. Ya sabia que era David el de la moto, porque lo habia reconocido en una foto con uno de esos que esta medio dormido, el que tiene los ojitos cerrados y la camiseta del Barça. Yo tambien pongo los ojos así cuando me duermo. Hablando de dormir, aprovecho para contarles que el otro día, cuando el Barça le paso el trapo al Madrid me ASUTE con los petardos. Estaba durmiendo y me despertaron. Papa me dijo que eran petardos buenos, que era una fiesta, pero yo me ASUTE con la fiesta, pero valió la pena, y lo mejor de todo es que Mou no puede con Guardiola.
Nos gustaron mucho las fotos y los relatos. Esas dunas donde estan con la moto parece el desierto de aqui enfrente... el sara o sahara, algo así. No le entiendo bien a papá cuando habla. Es que habla raro, viene de Argentina.
Tenemos que hablar seriamente con mamá y papá y alguna vez me llevan con ustedes. Yo podría dormir en un rinconcito del bungalow. Ta güeniiisimo!
Los echo mucho de menos, se me está haciendo un poco largo todo este veranito sin verlos. Mamá y papá tambien los echan de menos. Se la pasan hablando de ustedes, de cuando vuelven, de que pena que no estan por aca, para disfrutar la playita o hacer alguna salidita al mar, pero yo les digo que no se preocupen, que pronto estareis de vuelta. Ademas veo en las fotos y los relatos de la tata Laura que lo estan pasando Bombay, así que no tengan prisa. Puedo aguantar un poco más... bueno, no me queda otra, no? Cuándo vuelven?
Aira y yo les mandamos muchos besos! Bueno, mamá, papá y Marco también.
taaaaaauuuuu
Teo
Jajajajaja, David veig que encara no has millorat l'estil amb Quad. Gracies a Déu que aquí no hi han objectes per poder embastir.
ResponEliminaUna abraçada família.
Oscar
ResponElimina