Els horrors de Cambodja

Ens traslladem ara a la costa de Cambodja, al poble de Sihanuk Ville que pretén ser la zona més turística amb les millors platges del pais. Busquem sol i un mar blau, però el clima no ens acompanya i ens dediquem a descansar i fer una colecció de tot allò que pots comprar assegut a la sorra, la veritat és que els venedors son bastaaaant insistents:

 Fast food: fideus amb verdures

 Gambes de color taronja picant a la brasa

 Pulseres i clauers

 Feina com a fuster a canvi de cursos de submarinisme i allotjament gratis (Ferran Surribas pensa-t'ho....)

 La quantitat de nens que patrulla les platges és increïble, alguns d'ells molt petits. Passegem entre decenes de tuk-tuks, fem una barbacoa a la platja a les nits i sobretot disfrutem d'un hotel ben bonic amb vistes al mar.

 Deixem Sihanuk Ville i enfilem camí cap a Phnom Penh, capital de Cambodja, on nomes volem passar una nit i visitar el museu del genocidi del régim de Pol Pot. A l'autobús contemplen el paisatge de camps d'arròs i aprofitem per fer el tonto...

 El Museu del Genocidi està situat a un dels escenaris reals d'aquella bogeria assassina que va ser el règim dels khmers vermells, una antiga escola convertida en presó i sala de tortures inimaginables.

 Podem recórrer les sales de tortura i les exposicions de les horribles fotografies que es van prendre dels presos, els morts, les eines de tortura i els camps d'extermini. En només 4 anys de govern van morir més de 2 milions de persones, només en aquesta presó es calcula que unes 14000.

 Quan els vietnamites van alliberar Cambodja, només van trobar 7 supervivents en aquesta presó, un dels quals encara és viu i ven llibres de la seva vivència a les portes del museu.

 Caminant entre tots aquests retrats i aquestes habitacions del terror, som incapaços d'entendre fins on pot arribar la crueltat de l'ésser humà.

Milers de fotografies de totes les persones, fins i tot nens, que van morir aqui omplen les parets, en una obsessió de plasmar la seva barbarie tal com van fer els nazis.

Queda clar que els dos extrems, d'esquerra o dreta, es troben en un mateix punt: l'assassinat de milions de persones innocents.

Deixem el Museu amb el cor encongit i l'estómac regirat per sortir de la ciutat i del pais aquell mateix dia, cami de Vietnam en una travessa fluvial tot baixant el Mekong...