Prenem un bus desde Mui Ne que ens haurà de portar fins a Nha Trang en 5 hores diurnes y després farà un trajecte ja de nit en un bus nocturn de 14 hores.
Un cop aprovisionats de tot el necessari per aquesta marató d'autobus i quan tan sols fa 30 minuts que hem sortit ens adonem que ens hem deixat a l'hotel de Mui Ne l'única cosa de tot el que carreguem que és del tot imprescindible i sense la qual no podem prosseguir el viatge ni sortir dels pais: ELS PASSAPORTS!!!!
No ens havia passat mai un despiste tan gran com aquest però ens consolem maleint el jovenet de la guesthouse que ens va obligar a donar-li ja fa 5 dies sense que ens els hagi tornat. Immediatament repleguem les maletes i li diem al conductor que pari. Ens deixa abandonats a la nostra sort enmig d'una carretera per on no circula gairebé ningú a les 14:30 pm a uns 35 graus 95 % humitat.....
Resignats (però en el fons contents de tenir un dia més de platja inesperat) caminen resseguint la carretera fins trobar la primera zona habitada on ens trobem una familia, tots reunits a la seva casa-cabana feta de xapa metàlica (on no hi falta la televisió). Les dones de la casa disposen d'un sac enorme de cacauets i la seva feina és anar-los pelant plàcidament i dipositar-los en un gran sac que posteriorment portaran a vendre als fabricants que torraran i envassaran. Mentrestant els homes de la familia dormen tombats en un llit de matrimoni, però s'aixequen d'unt salt quan les dones els avisen que han arribat dos forasters amb motxilla preguntant per un taxi per anar fins a Mui Ne. Tots riuen en explicar-nos: "no cars here!! only motorbike!!" nosaltres incrèduls els diem que esperarem a que algun cotxe ens reculli fent autostop.
Efectivament, tal i com ens havien avisat no passen cotxes gairebé per aquella carretera i els 4 que passen en una hora no tenen cap intenció d'aturar-se per parlar amb nosaltres. Al cap d'unes dues hores, ja fent classes mutues espanyol-vietnamita, un camió que transporta no sabem què s'atura gràcies a l'efectiu ham que suposa la Laura al mig de la carretera. Davant la sorpresa de tota la familia, decideixen carregar-nos i portar-nos de tornada al poble.
Ens acomiadem d'ells amb molts somriures y desitjos de "Have a nice life!"
Disfrutem d'un dia més de platja a Mui Ne i al dia següent ara sí que pujem al sleeper bus que ens portarà a recórrer part del pais fins al nostre destí de Hoi An: més de 18 hores!
Hoi An és una d'aquelles ciutats que, com Venècia, són tan boniques que semblen un decorat. El turisme poc a poc ha anat guanyant terreny i la vida real ha anat deixant pas a les botigues de souvenirs, però tot i així la ciutat té un encant especial.
Passem només unes hores a Hoi An, però podem dir que ben productives. Passem per una perruqueria i tots dos ens tallem els cabells, provem les delicies de la gastronomia local i a la tarda lloguem unes bicis per recórrer el casc antic.
Les guies locals diuen que el casc antic de Hoi An, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és un museu vivent d'arquitectura i forma de vida de l'edat mitjana oriental. Els carrerons estan plens de vida i mercats, però quan cau la nit l'ambient es transforma i milers de fanalets de colors omplen les dues vores del riu i els ponts. En un escenari es representen dances i música tradicionals i els carrers s'omplen de paradetes de menjar i souvenirs preciosos. El lloc recorda sensiblement a Port Aventura, però tot i així quedem encantats.
Una de les especialitats locals de Hoi An és la confecció a mida de roba i calçat, així que no deixem passar l'oportunitat i encarreguem unes sabates i uns abrics fets a mida i amb el disseny que nosaltres escollim fins a l'últim detall. Ens els fabriquen en temps rècord durant la nit i ens són entregats puntualment al mati següent a les 7h del mati, just abans d'agafar el nostre següent bus cami de Hanoi... última parada!
Un cop aprovisionats de tot el necessari per aquesta marató d'autobus i quan tan sols fa 30 minuts que hem sortit ens adonem que ens hem deixat a l'hotel de Mui Ne l'única cosa de tot el que carreguem que és del tot imprescindible i sense la qual no podem prosseguir el viatge ni sortir dels pais: ELS PASSAPORTS!!!!
No ens havia passat mai un despiste tan gran com aquest però ens consolem maleint el jovenet de la guesthouse que ens va obligar a donar-li ja fa 5 dies sense que ens els hagi tornat. Immediatament repleguem les maletes i li diem al conductor que pari. Ens deixa abandonats a la nostra sort enmig d'una carretera per on no circula gairebé ningú a les 14:30 pm a uns 35 graus 95 % humitat.....
Resignats (però en el fons contents de tenir un dia més de platja inesperat) caminen resseguint la carretera fins trobar la primera zona habitada on ens trobem una familia, tots reunits a la seva casa-cabana feta de xapa metàlica (on no hi falta la televisió). Les dones de la casa disposen d'un sac enorme de cacauets i la seva feina és anar-los pelant plàcidament i dipositar-los en un gran sac que posteriorment portaran a vendre als fabricants que torraran i envassaran. Mentrestant els homes de la familia dormen tombats en un llit de matrimoni, però s'aixequen d'unt salt quan les dones els avisen que han arribat dos forasters amb motxilla preguntant per un taxi per anar fins a Mui Ne. Tots riuen en explicar-nos: "no cars here!! only motorbike!!" nosaltres incrèduls els diem que esperarem a que algun cotxe ens reculli fent autostop.
Efectivament, tal i com ens havien avisat no passen cotxes gairebé per aquella carretera i els 4 que passen en una hora no tenen cap intenció d'aturar-se per parlar amb nosaltres. Al cap d'unes dues hores, ja fent classes mutues espanyol-vietnamita, un camió que transporta no sabem què s'atura gràcies a l'efectiu ham que suposa la Laura al mig de la carretera. Davant la sorpresa de tota la familia, decideixen carregar-nos i portar-nos de tornada al poble.
Ens acomiadem d'ells amb molts somriures y desitjos de "Have a nice life!"
Disfrutem d'un dia més de platja a Mui Ne i al dia següent ara sí que pujem al sleeper bus que ens portarà a recórrer part del pais fins al nostre destí de Hoi An: més de 18 hores!
Hoi An és una d'aquelles ciutats que, com Venècia, són tan boniques que semblen un decorat. El turisme poc a poc ha anat guanyant terreny i la vida real ha anat deixant pas a les botigues de souvenirs, però tot i així la ciutat té un encant especial.
Passem només unes hores a Hoi An, però podem dir que ben productives. Passem per una perruqueria i tots dos ens tallem els cabells, provem les delicies de la gastronomia local i a la tarda lloguem unes bicis per recórrer el casc antic.
Les guies locals diuen que el casc antic de Hoi An, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és un museu vivent d'arquitectura i forma de vida de l'edat mitjana oriental. Els carrerons estan plens de vida i mercats, però quan cau la nit l'ambient es transforma i milers de fanalets de colors omplen les dues vores del riu i els ponts. En un escenari es representen dances i música tradicionals i els carrers s'omplen de paradetes de menjar i souvenirs preciosos. El lloc recorda sensiblement a Port Aventura, però tot i així quedem encantats.
Una de les especialitats locals de Hoi An és la confecció a mida de roba i calçat, així que no deixem passar l'oportunitat i encarreguem unes sabates i uns abrics fets a mida i amb el disseny que nosaltres escollim fins a l'últim detall. Ens els fabriquen en temps rècord durant la nit i ens són entregats puntualment al mati següent a les 7h del mati, just abans d'agafar el nostre següent bus cami de Hanoi... última parada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada