Marxem de Cambodja de la millor manera possible: en barco i reseguint el riu Mekong havent contractat un tour que ens portarà durant tres dies per les aigües navegables del seu delta. Estem escarmentats de llarguíssims trajectes en autobusos nocturns on no es pot dormir gens bé i per això triem aquesta alternativa tan romàntica.
El delta del Mekong és a on va morir el riu Mekong al mar de la Xina Meridional després d'un trajecte de centenars de kilòmetres que creua Tailàndia, Laos Cambodja i Vietnam. Aquesta zona forma part del nostre vocabulari habitual quan ens volem referir a les zones més llunyanes del món.
La impressió que tenim només desembarcar a Vietnam és força positiva ja que aqui la gent és molt agradable i simpàtica, tothom somriu quan et veu pels carrers i els nens saluden insistentment: hellooo!!! Tan diferent de la fredor y distància que vam notar a la gent a Tailàndia, tan acostumats al turisme de masses.. Això sí, ningú parla gairebé res d'anglès!!!
El mitjà de tranport predilecte de la gent que viu a la riba
Un cop a terra no volem perdre'ns la posta de sol i ens han recomenat que pujem dalt d'un turó prop de Chau Doc on es pot veure una increïble extensió de camps d'arròs amb el cel completament vermellós.
Sopar romàntic en un dels restaurants flotants. Laura, David i convidats més petits (centenars de mosquits)....
Entrem en una zona de Vietnam on trobem petits assentaments de població musulmana en mig de la gran majoria budista. Des que vam deixar la fontera sud de Tailàndia que no haviem trobat cap mesquita.
Visitem els mercats flotants de Can Tho que ofereixen una opció diferent al mercat tradicional. La compra i venda de tot tipus de fruites, verdures i altres comestibles es fa amb normalitat amb l'única excepció que les parades dels venedors estan surant sobre l'aigua.
També visitem un taller on fan fideus a partir de farina d'arròs. Aquest és el menjar més tipic d'aquesta zona d'Àsia junt amb l'arròs fregit. Els dos plats normalment es serveixen acompanyats de verdures, pollastre o calamars i gambes en les zones de costa.
Un colla d'italians amb els que vam poder compartir unes fruites exòtiques i la nostra antipatia amb el seu president..
Algú necessita proveir-se de benzina?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada