Descobrint Vietnam

Volem aprofitar el viatge fins a l'últim dia i amb aquest feliç propòsit lloguem una moto a Hanoi i ens endinsem dins el Vietnam desconegut, les carreteres on no hi va ningú, la vida rural... el contacte més autèntic amb la gent que no té res a veure amb el turisme i que sempre somriu en veure un estranger per aquelles contrades.

Sortim del caòtic trànsit de Hanoi, una anarquia organitzada, on no hi ha semàfors, ni carrils, ni cap regla vigent, pero on tampoc hi ha accidents, ni embussos, ni gent enfadada; i arribem a Ninh Binh a un 100km al sud on hi ha un atractiu turistic que podriem anomenar la Badia de Halong però sobre els camps d'arròs i el riu.

Fem un recorregut a l'última hora del vespre d'unes dues hores, mentre el sol es va ponent i la nostra barca avança lentament només amb la tracció dels rems. Cap lanxa motora trenca el silenci i la perfecció d'aquest bell paisatge.

Passem tres dies recorrent camins i poblats on la gent fa la seva vida quotidiana. Tothom es mostra molt amable amb nosaltres quan hem de preguntar direccions però la seva total desconeixença de l'anglès i la nostra carència de mapa fan que ens perdem i se'ns faci fosc a un poble desconegut enmig del no res.

Aquestes són precisament les coses que fan que un viatge tingui moments màgics.

Ja és de nit i al poble sembla no haver cap hotel. En veure les nostres cares plenes de bruticia i cansament una senyora amb la seva moto ens guia 3km més enllà fins al següent poble i allà, enmig d'un laberint de carrers i sense cap senyalització, trobem un hotelet portat per una familia que de seguida ens acull i comença a tractar-nos com a reis.

No parlen ni una paraula d'anglès, però amb ilusió i ganes passem una nit sopant amb ells i jugant a entendre'ns amb mimica i gestos. Ells passen una estona memorable i divertida i nosaltres trobem per fi allò que sempre busquem als nostres viatges, aquesta màgia de contactar durant unes hores amb un total desconegut de l'altra punta del món, amb una vida tant diferent a la nostra, que ens somriu i ens mostra aquella part més dolça i amable de l'esser humà.

Pel camí vam haver de remolcar una moto sense benzina amb un sistema bastant rudimentari

També aqui vam fer un recorregut en barca a rems fins a la Pagoda del Perfum

Vam haver de refugiar-nos del sol amb 

els nenufars del riu!

Tornem a Hanoi a fer d'urbanites durant les últimes 48 hores del viatge, ens perdem pel seu laberint de la ciutat vella, mengem especialitats vietnamites als restaurants locals (Pho Bo), caminem serpentejant entre la bogeria de motos, comprem els últims records... i patim les extremes temperatures de la ciutat.

Anem al teatre municipal a veure una de les arts més antigues del Vietnam, les marionetes d'aigua, que recreen escenes i cerimònies de la vida tradicional: les pregàries, el conreu... L'espectacle és molt bonic ja que la música i les veus són en directe.

Visitem per acabar el mausoleu de Ho Chi Minh, l'heroi nacional, on es conserva el seu cos embalsamat en un edifici i unes condicions semblants al mauselou de Lenin. Les mesures de seguretat són extremes i la gent es mostra molt respectuosa, multitud de guardies uniformats de blanc custodien el cos en una cambra freda i bastant fosca on ens sorprenem en veure que la seva pell brilla com una bombeta... "Ho Chi minh és un gusiluz, perdoneu però algu ho havia de dir" es la nostra conclusió en sortir de nou a la calor abrasadora de l'exterior.

Una mostra d'arquitectura vietnamita

I arribem al final del viatge amb la nostàlgia de tots els finals però sempre amb l'optimisme de viure allò que el futur ens depara....................

Halong Bay, la 8 meravella

Apropant-nos ja als últims dies del nostre viatge hem estat al que podem dir que és un dels llocs més bonics que hem vist a la nostra vida, la Badia de Halong.

En arribar a Hanoi, de seguida vam trobar la immensa oferta d'operadors que fan el creuer de dos o tres dies per Halong Bay i tot i estar segurs de que voliem fer-ho ens vam imaginar un lloc atapeït de turistes, on segurament pagariem un preu molt més alt que la qualitat que rebriem. Res més lluny de la realitat.

Halong Bay resulta ser un lloc meravellós on s'acaben les paraules per descriure'l, on ens vam trobar practicament sols en la immensitat de la badia i on vam disfrutar d'un creuer encantador en un vaixell de fusta lent i silenciós amb només altres 9 persones a bord. Simplement perfecte.

La badia està formada per més de 2000 illes, illots i pinacles que surten del mar i cobreixen tot el paisatge que poden abarcar els nostres ulls. Tots ells es mantenen en estat natural i salvatge.

El primer dia vam visitar una cova anomenada "la cova sorprenent". Seguint el nostre guia, ens vam endinsar en una cova immensa que cada cop s'enfonsava més i més en la terra. La iluminació feia que tingués un aspecte màgic.

Vam visitar també un poble flotant i una granja de perles, on ens van explicar tot el procés i les diferents tipus d'ostres i els colors de les perles que proporcionen.

La resta del temps vam podem saltar a l'aigua des del punt més alt del vaixell i nedar per unes aigües tranquiles en un entorn incomparable.

Vam fer un recorregut en kayak vorejant els pinacles i passant per sota d'alguns d'ells en unes coves tan baixes que havien d'abaixar els caps. Sortir remant de la foscor de la cova i trobar-se de nou amb la llum del sol i el paisatge de Halong era una sensació meravellosa.

Vam passar tres dies en aquest indret únic al món, amb un grup de persones de tots els continents amb els que vam fer bones migues i vam compartir hores i hores de xerrades, cerveses i anècdotes de mil viatges des de la terrassa del vaixell.

Quan el sol es ponia, veiem la llum del dia esvair-se entre els centenars de pinacles i tot seguit agafavem les canyes de pescar i intentavem, sense gran èxit, caçar calamars atrets per la nostra llum.

Arribada la nit i acomiadats dels companys dormiem a la nostra cabina amb vistes privilegiades i en despertar-nos veiem de nou la visió màgica dels pinacles coberts de selva sobre el mar.

Deixem Halong Bay amb nostàlgia i cada cop més convençuts de que Vietnam, en molts sentits, és l'estrella d'aquest viatge.

Hoi An, un lloc fet a mida

Prenem un bus desde Mui Ne que ens haurà de portar fins a Nha Trang en 5 hores diurnes y després farà un trajecte ja de nit en un bus nocturn de 14 hores.

 

Un cop aprovisionats de tot el necessari  per aquesta marató d'autobus i quan tan sols fa 30 minuts que hem sortit ens adonem que ens hem deixat a l'hotel de Mui Ne l'única cosa de tot el que carreguem que és del tot imprescindible i sense la qual no podem prosseguir el viatge ni sortir dels pais: ELS PASSAPORTS!!!!
No ens havia passat mai un despiste tan gran com aquest però ens consolem maleint el jovenet de la guesthouse que ens va obligar a donar-li ja fa 5 dies sense que ens els hagi tornat. Immediatament repleguem les maletes i li diem al conductor que pari. Ens deixa abandonats a la nostra sort enmig d'una carretera per on no circula gairebé ningú a les 14:30 pm a uns 35 graus 95 % humitat.....

 

Resignats (però en el fons contents de tenir un dia més de platja inesperat) caminen resseguint la carretera fins trobar la primera zona habitada on ens trobem una familia, tots reunits a la seva casa-cabana feta de xapa metàlica (on no hi falta la televisió). Les dones de la casa disposen d'un sac enorme de cacauets i la seva feina és anar-los pelant plàcidament i dipositar-los en un gran sac que posteriorment portaran a vendre als fabricants que torraran i envassaran. Mentrestant els homes de la familia dormen tombats en un llit de matrimoni, però s'aixequen d'unt salt quan les dones els avisen que han arribat dos forasters amb motxilla preguntant per un taxi per anar fins a Mui Ne. Tots riuen en explicar-nos: "no cars here!! only motorbike!!"  nosaltres incrèduls els diem que esperarem a que algun cotxe ens reculli fent autostop.

 

Efectivament, tal i com ens havien avisat no passen cotxes gairebé per aquella carretera i els 4 que passen en  una hora no tenen cap intenció d'aturar-se per parlar amb nosaltres. Al cap d'unes dues hores, ja fent classes mutues espanyol-vietnamita, un camió que transporta no sabem què s'atura gràcies a l'efectiu ham que suposa la Laura al mig de la carretera. Davant la sorpresa de tota la familia, decideixen carregar-nos i portar-nos de tornada al poble.
Ens acomiadem d'ells amb molts somriures y desitjos de "Have a nice life!"

Disfrutem d'un dia més de platja a Mui Ne i al dia següent ara sí que pujem al sleeper bus que ens portarà a recórrer part del pais fins al nostre destí de Hoi An: més de 18 hores!

Hoi An és una d'aquelles ciutats que, com Venècia, són tan boniques que semblen un decorat. El turisme poc a poc ha anat guanyant terreny i la vida real ha anat deixant pas a les botigues de souvenirs, però tot i així la ciutat té un encant especial.

 

Passem només unes hores a Hoi An, però podem dir que ben productives. Passem per una perruqueria i tots dos ens tallem els cabells, provem les delicies de la gastronomia local i a la tarda lloguem unes bicis per recórrer el casc antic.

Les guies locals diuen que el casc antic de Hoi An, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és un museu vivent d'arquitectura i forma de vida de l'edat mitjana oriental. Els carrerons estan plens de vida i mercats, però quan cau la nit l'ambient es transforma i milers de fanalets de colors omplen les dues vores del riu i els ponts. En un escenari es representen dances i música tradicionals i els carrers s'omplen de paradetes de menjar i souvenirs preciosos. El lloc recorda sensiblement a Port Aventura, però tot i així quedem encantats.

 

Una de les especialitats locals de Hoi An és la confecció a mida de roba i calçat, així que no deixem passar l'oportunitat i encarreguem unes sabates i uns abrics fets a mida i amb el disseny que nosaltres escollim fins a l'últim detall. Ens els fabriquen en temps rècord durant la nit i ens són entregats puntualment al mati següent a les 7h del mati, just abans d'agafar el nostre següent bus cami de Hanoi... última parada!