Volem aprofitar el viatge fins a l'últim dia i amb aquest feliç propòsit lloguem una moto a Hanoi i ens endinsem dins el Vietnam desconegut, les carreteres on no hi va ningú, la vida rural... el contacte més autèntic amb la gent que no té res a veure amb el turisme i que sempre somriu en veure un estranger per aquelles contrades.
Sortim del caòtic trànsit de Hanoi, una anarquia organitzada, on no hi ha semàfors, ni carrils, ni cap regla vigent, pero on tampoc hi ha accidents, ni embussos, ni gent enfadada; i arribem a Ninh Binh a un 100km al sud on hi ha un atractiu turistic que podriem anomenar la Badia de Halong però sobre els camps d'arròs i el riu.
Fem un recorregut a l'última hora del vespre d'unes dues hores, mentre el sol es va ponent i la nostra barca avança lentament només amb la tracció dels rems. Cap lanxa motora trenca el silenci i la perfecció d'aquest bell paisatge.
Passem tres dies recorrent camins i poblats on la gent fa la seva vida quotidiana. Tothom es mostra molt amable amb nosaltres quan hem de preguntar direccions però la seva total desconeixença de l'anglès i la nostra carència de mapa fan que ens perdem i se'ns faci fosc a un poble desconegut enmig del no res.
Aquestes són precisament les coses que fan que un viatge tingui moments màgics.
Ja és de nit i al poble sembla no haver cap hotel. En veure les nostres cares plenes de bruticia i cansament una senyora amb la seva moto ens guia 3km més enllà fins al següent poble i allà, enmig d'un laberint de carrers i sense cap senyalització, trobem un hotelet portat per una familia que de seguida ens acull i comença a tractar-nos com a reis.
No parlen ni una paraula d'anglès, però amb ilusió i ganes passem una nit sopant amb ells i jugant a entendre'ns amb mimica i gestos. Ells passen una estona memorable i divertida i nosaltres trobem per fi allò que sempre busquem als nostres viatges, aquesta màgia de contactar durant unes hores amb un total desconegut de l'altra punta del món, amb una vida tant diferent a la nostra, que ens somriu i ens mostra aquella part més dolça i amable de l'esser humà.
Pel camí vam haver de remolcar una moto sense benzina amb un sistema bastant rudimentari
També aqui vam fer un recorregut en barca a rems fins a la Pagoda del Perfum
Vam haver de refugiar-nos del sol amb
els nenufars del riu!
Tornem a Hanoi a fer d'urbanites durant les últimes 48 hores del viatge, ens perdem pel seu laberint de la ciutat vella, mengem especialitats vietnamites als restaurants locals (Pho Bo), caminem serpentejant entre la bogeria de motos, comprem els últims records... i patim les extremes temperatures de la ciutat.
Anem al teatre municipal a veure una de les arts més antigues del Vietnam, les marionetes d'aigua, que recreen escenes i cerimònies de la vida tradicional: les pregàries, el conreu... L'espectacle és molt bonic ja que la música i les veus són en directe.
Visitem per acabar el mausoleu de Ho Chi Minh, l'heroi nacional, on es conserva el seu cos embalsamat en un edifici i unes condicions semblants al mauselou de Lenin. Les mesures de seguretat són extremes i la gent es mostra molt respectuosa, multitud de guardies uniformats de blanc custodien el cos en una cambra freda i bastant fosca on ens sorprenem en veure que la seva pell brilla com una bombeta... "Ho Chi minh és un gusiluz, perdoneu però algu ho havia de dir" es la nostra conclusió en sortir de nou a la calor abrasadora de l'exterior.
Una mostra d'arquitectura vietnamita
I arribem al final del viatge amb la nostàlgia de tots els finals però sempre amb l'optimisme de viure allò que el futur ens depara....................
